1992 PANEM ET CIRCENSES, pel millor teatre de pista, participatiu, imaginatiu i provocador.
1992 ARTURO BRACHETTI, per la màgia i la tècnica del transformisme més exigent, equiparable al dels grans mestres de tots els temps.
Link
1992 CIRC DE MOSCOU, per la submissió de l’art, la dificultat i l’ensinistrament en el “més difícil”, a una poètica circense, consubstancial al gènere.
Link
1993 LOS SNACS, pel seu enginy a l’hora de combinar la música, l’humor i l’actuació amb què elaboren un còctel escènic, fresc i directe, que connecta amb el públic i el condueix al somriure intel·ligent.
1994 MOMIX, l’espectacle Passion, per la seva intel·ligent combinació de plasticitat i destresa física amb suggeriments mironians.
Link
1996 ENNIO MARCHETTO, per la forma innovadora del seu transformisme i l’original vestuari de paper.
Link
1997 COMPANYIA PHILIPPE GENTY, per l’espectacle Voyageur immobil, on ha combinat durant una hora i mitja el mim, la pantomima, la dansa, els titelles i els efectes escènics de forma magistral, tot recreant uns espais –el mar i el desert– i creant-ne altres d’imaginaris, que fan d’aquest espectacle un dels poemes escènics de més capacitat emocional acollits pels nostres escenaris en els darrers anys.
Link
1998 LEO BASSI, por su espectáculo Instintos ocultos. Este espectáculo programado en el Teatre de l’Eixample hace desbordar el local hasta invadir la calle y, a la vez, desborda los géneros, ya que Bassi hace de clown, de malabarista, de mago, de humorista de cabaret, de mimo, de medium... en un espectáculo sencillamente desbordante.
Link
1999 QUE-CIR-QUE, i ens va emocionar el precís cos que jugava amb una escombra i que reflectia els sentiments de totes les paradoxes d’un món molt més agressiu que l’envoltava i l’allunyava dels propis desitjos. Quin gust de suau perfecció.
Link
2000 LE PETIT BAZAR ÉROTIK, UNA PRODUCCIÓ DE TOF THÉÂTRE AMB LA BALESTRA, THÉÂTRE MANARF, LE THÉATRE DE CUISINE, LES PETITS MIRACLES, VÉLO THÉÂTRE, GREEN GINGER I PICKLED IMAGE, LAIKA I TURAK THÉÂTRE. La clausura del 15è Festival de Teatre Visual i de Titelles a Barcelona va tenir aquesta proposta múltiple entorn de l’erotisme, que jugava amb els diversos espais, les begudes, els menjars, uns sensuals sofàs, un llit amb cobrellit de mugrons, massatges al cap, titelles, sorra... Tots els números eren remarcables per una exquisida manipulació dels objectes i una minuciosa posada en escena. Altres ho eren per la seva extravagància, i tots, sense excepció, pel gran sentit de l’humor amb què estaven amanides les històries. Un basar d’abundància i provocació.
2001 ROJO TANGO, DE CECILIA ROSSETO. Vine tan sovint com puguis. Queda’t. Parlis o cantis, la teva terra i el món que coneixes passen al nostre cor. Com s’assembla el món a l’Argentina! Des de la ràbia fins a l’humor. De la calma a la passió. Que bé ens expliques el que ens expliques.
Link
2003 ENRIQUE VARGAS i EL TEATRO DE LOS SENTIDOS, procedents de Colòmbia amb un nou llenguatge teatral que s’ha pogut viure sota els títols El laberinto de Ariadna i La memoria del vino, desvetllant emocions individuals. Amb l’Aplaudiment aprofitem per celebrar que Barcelona els acull a El Polvorí, on crearan un centre d’investigació i documentació de la poètica dels sentits.
Link
2006 RES A LES BUTXAQUES del Romanès Cirque Tsigane, el circ d'Alexandre Romanès ha tornat a Barcelona l'any 2006. Plantat entre el Macba
i el CCCB i ben a prop del FAD, ha posat de manifest la permanència dels valors del circ quan es fa amb rigor i dedicació, sigui al
filferro, al trapezi o en els jocs malabars.
Link
2007 MNEMOPARK, RIMINI PROTOKOLL, Per reinventar el teatre documental descobrint els elements teatrals de la vida
quotidiana i portant-los a l’escenari de la mà dels seus propis protagonistes, el
jurat ha decidit atorgar l’Aplaudiment Internacional «Joan German Schroeder» a
Rimini Protokoll pel seu espectacle Mnemopark, presentat al Teatre Lliure durant la
temporada 2006-2007.
Link