PREMIATS
APLAUDIMENTS

1977 LI XANG, per la seva posició destacada dins l’il·lusionisme català, mantinguda al llarg dels anys.
Link

1977 EL REY DE LA MAGIA, a Carlos Bucheli, per haver mantingut la continuïtat del establiment vuitcentista barcelonès El Rey de la Màgia, incorporant el seu caràcter insòlit a la vida y el paisatge quotidians.
Link

1978 HAUSSON, màxim representant de l’il·lusionisme europeu a Catalunya.
Link

1978 AMADEU ASENSI, per la seva aportació escenogràfica al món de la revista i el music-hall.

1979 LA CÚPULA VENUS, pels seus intents de revitalització del “music-hall” a Barcelona.

1979 GERMANS SALVADOR, per la seva dedicació a l’escenografia catalana, de la qual són uns continuadors fidels i dignes.
Link

1979 EL INGENIO, per haver sabut conservar, en temps difícils, una tradició artesana característica, lligada a les festes populars de Catalunya.
Link

1979 LA CUINA DE LES ARTS, per la seva revalorització dels gèneres parateatrals

1979 LES ZEIGFIELD, com a millor aportació estrangera als espectacles de music-hall

1981 KRIK-KRAK, per la incorporació del playback al gènere humorístic i per la projecció internacional que han donat al nostre music-hall durant les tres últimes dècades.

1981 GERMANES CAPISTROS, per l’eficàcia i la dignitat, continuades a través dels anys, en l’especialització de modisteria teatral.

1981 CASA FORÉS, pel nivell en què han mantingut la professió, fins i tot en circumstàncies difícils, i en reconeixement de les seves aportacions originals al món de la festa.

1981 CLUB CLOWNS, per la tasca, persistent i altruista, a favor del seu art.

El jurat de l’any 1981 vol destacar l’esforç meritori del CIRC CRAC per la consecució d’un circ català.

També vol mencionar l’actor Manel Barceló per la recuperació que fa del transformisme en el seu espectacle Quatre i repicó.

1982 TEATRE ARNAU, per la recuperació del local, característic en la presència del music-hall a Barcelona.

1982 FERNANDO ALBALAT, per la seva dedicació professional al vestuari de music-hall.

1982 FAKIR KIRMAN
Link

1983 PIRONDELLO, per la seva capacitat de conducció d’un espectacle de cabaret i pels encerts en la comunicació amb el públic en l’espectacle Barcelona de nit.

1983 CARROLL, per la seva brillant aportació dins l’especialitat de màgia de prop en les actuacions al Llantiol.

1983 FRANCESC VALLDEPERAS, artesà de reconeguda solvència, guanyada a través dels anys, en l’especialitat de sabateria teatral.

1984 PEP BOU, per l’esforç de superació i l’originalitat del seu treball.

1984 GERMANS MARTÍ, per la inventiva de les creacions en pedreria, que contribueixen al lluïment del vestuari propi del gènere.

1985 JUAN DE LA PRADA, veterà i puntual servidor del music-hall barceloní, com a autor de cançons de condicionament invariable.

1985 MÀGIC TRÉBOL, per la vistositat en la realització de les seves exhibicions de màgia escènica, entre les quals destaca el número de contrapunt presentat a l’actual espectacle porno del Bagdad.
Link

1986 COMPANYIA LA FANFARRA, per la creació del TEATRE MALIC, local dedicat exclusivament al camp de les marionetes i el teatre d’ombres. Juntament amb el treball d’investigació que realitza el grup, el jurat vol destacar el mèrit de la seva persistència.
Link

1986 XAVIER GIRONÈS, “GIRÓ”, per la traça personal i el conjunt d’encerts en les seves sessions de prestidigitació al Llantiol.

1986 SERGI LOZANO, figurinista teatral, dissenyador d’una bona part dels vestits que veiem al music-hall i especialment al Teatre Arnau i a El Molino.

1987 JORDI BERTRAN, per l’aportació tècnica i poètica al seu espectacle de marionetes.

1987 JAUME MATEU (TORTELL POLTRONA), per la seva personalitat destacada en l’art dels pallassos.

1987 EDICIONS DE L’EIXAMPLE, pel fet d’aproximar el món de l’espectacle al món de l’edició.

1987 JOAN MARIA MINGUET I BATLLORI, per la recuperació dels textos de Sebastià Gasch sobre arts plàstiques (1925-1938).

1988 COMPANYIA CRUEL·LA DE VIL, pel seu primer espectacle, Bombo, que assaja, amb troballes inqüestionables, una renovació del teatre de petit format.
Link

1988 SALA LLANTIOL DEL POBLE ESPANYOL, per l’obertura d’un local al Poble Espanyol que reivindica la vigència de les varietats de pista en un moment especialment difícil per a aquest gènere.

1988 CAMBRERS DEL BELLE EPOQUE, per la naturalitat amb què s’integren en l’espectacle i per establir, així, un nexe eficaç i amable entre les magnificències de l’escenari i el públic.

1989 GEORGE AND MARGARET, pel disseny del seu utillatge escènic i pels encerts en la presentació del truc “La desintegració” a la sala Llantiol del Poble Espanyol.

1989 COS DE BALL DEL CABARET BARCELONA DE NIT, per l’admirable esforç de superació amb què ha aconseguit un enriquiment efectiu de les seves possibilitats artístiques.

1989 EUGENI NADAL, EXBATLLE DE TÀRREGA, I EL SEU EQUIP DE TREBALL (GRUP PROMOTOR DE LA FIRA DE TÀRREGA), esforçats iniciadors de la Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega, que al llarg de deu anys de vida han aconseguit un arrelament definitiu. Rebin, doncs, la nostra reconeixença.

1989 CONSISTORI DE SABADELL, per haver donat el nom de la vedet sabadellenca Maty Mont a l’antiga plaça del Bisbe Modrego.

1989 ESTHER FORMOSA, per la seva creació del personatge de la Canyí, i perquè, amb una gran economia de recursos expressius, aconsegueix un estil propi, entranyable i excepcional de comunicació amb el públic.
Link

1990-1991 MIMI POMPOM, per la seva original aportació a la renovació del music hall i la creació d’un personatge d’una vitalitat singular.

1990-1991 ESCOLA DE TÈCNIQUES D’EXPRESSIÓ EL TIMBAL, per la seva contribució, durant més de vint anys, a la formació d’actors, ballarins, acròbates, mestres d’expressió, etc. I per la tenacitat i la passió del seu director, Ton Font.

1990-1991 TEATRE DE LA BOHÈMIA, pel seu espectacle Mambo, que aconsegueix d’integrar en els esquemes de la farsa els recursos del transformisme i de la màgia.

1990-1991 EMPRESA IGUAL DE FOCS ARTIFICIALS I ISIDRE PANYELLA, MESTRE PIROTÈCNIC, per la seva creació constant d’espais d’il·lusió i d’emocions memorables per a tothom a través de la llum, el color i els sons.
Link

1992 NAZARIO, per una aportació irònica i una aproximació al còmic del vestuari del music-hall en l’espectacle Braguetes.
Link

1992 JOSÉ DOMÍNGUEZ, per l’aire fresc que ha sabut donar a la faceta de showman d’un espectacle d’arts parateatrals.

1992 DOLLY VAN DOLL, per la nova, original i brillant actuació com a cloenda del número Moda impossible, hàbil treball incorporat amb encert a la reestructuració de l’espectacle Sueños.

1992 GERMANES FREDIANI, per com han adaptat a l’espectacle d’avui dia els coneixements heretats de quatre generacions dedicades al circ.

1993 KOSMIC KABARET, per l’esforç i l’èxit, malgrat la limitació de mitjans, en la realització d’un muntatge que aconsegueix ser comercial sense deixar de ser exigent amb la innovació.

1993 MARDUIX TITELLES, per la seva antiga i renovadora trajectòria, per l’original proposta d’un llenguatge inspirat en l’imaginari cultural del país i perquè agraden a petits i grans.

1993 ROSA NOVELL, per l’esforç i l’encert amb què va fer uns exercicis de transformisme en l’espectacle Joan Miró, l’amic de les arts estrenat al teatre Romea.
Link

1993 COMPANYIA EL ESPEJO NEGRO, per l’espectacle Tos de pecho, amb una bona manipulació dels titelles i amb una capacitat d’improvisació notable.
Link

1994 COMPANYIA TEATRO MUSICAL INSTINTOS, pel seu espectacle Tango insòlit. Amb la intensitat expressiva de la coreografia i del gest, transmeten la ironia i la sensualitat del tango amb estil de cabaret modern.

1994 CHICOS MAMBO SHOW, pel seu espectacle Barcelona, París, Caracas, encertat en el ritme fugaç del transformisme i en l’ininterromput desplegament de nombrosos personatges, i per tot el que esperem d’ells.
Link

1994 LOS LOS. L’originalitat i la suggestió de Pourquoi pas? proposa d’assajar fórmules inèdites d’humor en les quals conflueixen la imaginació i l’economia de recursos tècnics i escenogràfics.

1994 TALLER DE MÚSICS, per la seva sensibilitat en la programació de manifestacions creatives, com ara el jazz i el flamenc, i per potenciar la formació musical en la seva diversitat temàtica.
Link

1996 TONI ALBÀ, per les múltiples transformacions en l’espectacle de creació pròpia L’ombra.

1996 MANEL BARCELÓ, pel número de nen bosnià en el seu espectacle Cabaret per a la guerra de Bòsnia.
Link

1996 ROSER BATALLA I ROGER PEÑA, per l’ajust rítmic del català a les lletres de les cançons del musical Sweeney Todd.

1996 CECILIA ROSSETTO, pel número “La dona divorciada” del seu espectacle Dame un beso.
Link

1996 CAMUT BAND, per la incorporació de la rumba i els ritmes africans al claqué en el seu espectacle Entre peus i mans.
Link

1996 ÁNGEL PRADO CONTRERAS, pel seu Màgic robot, de l’espectacle Ikebana a la sala Barcelona City Hall.
Link

1996 SARRUGA PRODUCCIONS, per la creació del drac incorporat a l’obra La cabeza de dragón.
Link

1997 ACCIDENTS POLIPOÈTICS, per la creació i investigació d’un espai poètic en les arts parateatrals, magníficament reflectit per més de 175 actuacions en els darrers dos anys.
Link

1997 CIRC CRAC, pel seu esforç per endegar una companyia estable d’arts del circ, i per la seva activitat de recerca adreçada a mantenir viu l’esperit circense.
Link

1997 MÒNICA LÓPEZ, NINA I MUNTSA RIUS, per la seva interpretació, plena de força i desenfadada, del número “You Could Drive a Person Crazy” en el musical Company, dirigit per Calixto Bieito.

1997 CHRISTIAN ATANASIU, per obrir, en el seu espectacle QUEmexpliQUE, intel·ligents escletxes d’humor als fonemes i a les paraules a través de jocs verbals i escènics de creació pròpia o fruit d’una oportuna i encertada recuperació de textos dadaistes.
Link

1997 ESTER BARTOMEU, per la seva energia i sensualitat com a cantant i ballarina en el paper de Velma Kelly en el musical Chicago, dirigit per Coco Comín.
Link

1998 CÍA. ¡VALIENTE PLAN!, por su gracia irresistible, una gracia que nace de la observación, de la experiencia y del amor por sus personajes: mujeres solas, mujeres en conflicto, enamoradas sin remedio pero vitalísimas, desesperadas pero nunca patéticas. Formidables retratos y formidables actrices.
Link

1998 ESPAI LES GOLFES, per haver ofert propostes de petit format sovint arriscades i sempre dignament presentades, i per la qualitat que han sabut donar al context on es realitza la trobada entre creadors i espectadors.

1998 ESPAI EL PENÚLTIMO DEL BORNE, per haver creat l’ambient necessari on, enmig de copes i converses, els “bojos meravellosos que han vingut a fer-nos volar amb la seva creativitat”, com dieu vosaltres, han trobat la seva sala de concerts, el seu teatre, cabaret, pista de circ, de vall, o la sala d’exposicions on poder revelar els seus somnis.

1998 MONTI & CIA, per Klowns. Heu agafat el llum de l’art precís de clown, de la il·lusió de l’invent instantani que, ho sabem, porta al darrere hores i hores de feina, hores de mirar els humans. De mirar-los com a infants o com a bestioles. De trobar la resposta ràpida de l’instint no reprimit. I de dir-ho clarament: sóc un pallasso, porto un nas vermell i, nusos a la gola a part, vinc a fer-vos riure.

1998 ALEXIS VALDÉS, vas arribar del teu país a assabentar-te. A ficar-te. A immiscir-te. Mixtures les teves imatges i particularitats fonètiques amb les que trobes. Adaptes el que calgui adaptar. Ens estudies, ens retrates. Ens fas riure. No pares. Parles bé. I tot, professional de nassos, a tempo, a tempo, a tempo, a tempo...
Link

1998 VICKY PEÑA, perquè, a més de donar una nova prova de les seves capacitats interpretatives com a actriu de teatre, es revela com una gran actriu de musicals, capaç de sostenir sobre les seves espatlles bona part del pes d’una de les produccions més ambicioses del Teatre Nacional de Catalunya.

1999 ESPAI ESCÈNIC JOAN BROSSA, per la seva programació permanent d’espectacle de màgia, poesia i cabaret i per haver incorporat el teatre de carrer a l’escenari que, com a poema visual, va dissenyar Joan Brossa al Pla d’Allada Vermell del barri de la Ribera.

1999 ESPAI CONSERVAS, per l’aprofitament d’un local insòlit amb una sorprenent ambientació de reciclatge, on es presenta una programació atrevida en la qual destaquen els “comicomer”: uns imaginatius sopars amb arriscats espectacles de petit format.
Link

1999 SIMONA LEVI, per haver creat un espectacle de producció pròpia d’humor inquietant i solucions escèniques sorprenents, amb un inusual nivell de qualitat i originalitat.
Link

1999 PEPA PLANA, per la seva habilitat de pertorbar l’ordre establert amb el seu espectable De Pe a Pa, bombardejant el món amb preguntes impertinents i a la vegada insidiosament pertinents.
Link

1999 PASCAL COMELADE, perquè la màgia dels seus concerts a l’Espai va convertir els músics i els sons en actors i escenografies per transmetre relats sonors que no necessiten ser verbalitzats.

1999 THE SCALEXTRIS EXPERIENCE, aquests actors han barrejat el teatre, el circ i la seva cultura televisiva en un joc escènic que va més enllà de l’entreteniment i que ens obre portes còmiques a l’absurd i a la lògica de l’idioma.

1999 CARLES FLAVIÀ. Si l’art no és més que un comentari de la vida, ell és l’artista que reflecteix l’ànima de tots els artistes que s’amaguen al darrere dels observadors irònics del dia a dia, i que et trobes com a generosos i exuberants savis espontanis de la nit. D’aquells que et parlaran, no tant del seu propi mal de peus, sino del que pateixen les sabates.
Link

2000 THE CHANCLETTES. No hi ha altra cosa més parateatral que no ser convencional. Si vius portant-ho fins a les últimes conseqüències: vestuari, guió, música i acció, ets una “chanclette”.
Link

2000 LA PORTA, per l’heroic esforç amb què, incansablement, durant aquests anys ha cultivat amb delicadesa i bon gust la divulgació de la dansa contemporània més innovadora i poètica. Una programació que és un acte creatiu en si mateix.
Link

2000 LA TROVA, per la seva lúdica i didàctica “història de la música”, reforçada amb una acurada i virtuosa execució musical, tant vocal com instrumental.
Link

2000 MARCEL·LÍ ANTÚNEZ. Ha treballat amb tenacitat en un nou llenguatge teatral basat en les noves tecnologies i ha aconseguit un insòlit espectacle dramàtic que té com a fil conductor l’Odissea d’Homer. L’aplaudiment, doncs, per a Marcel·lí Antúnez com a creador de “risc”, que aconsegueix amb Afàsia una obra de gran bellesa plàstica que obre un nou camí per a l’espectacle.
Link

2000 FIRA INTERNACIONAL DE CIRC TRAPEZI 2000 DE VILANOVA I LA GELTRÚ, per la seva iniciativa, conjuntament amb la ciutat de Reus, en la creació dels primer aparador i trobada anual internacional de professionals i amants de les noves tendències de les arts del circ.
Link

2000 SÒNIA HERMAN DOLZ. Gratitud eterna a aquesta jove realitzadora que en el seu documental ha sabut explicar-nos que la Bodega Bohèmia era un somni per als artistes que hi actuaven i també una necessitat que de moment quedarà insatisfeta.
Link

2000 ESPECTACLE T’ESTIMO, ETS PERFECTE... JA ET CANVIARÉ. Un muntatge auster i net, una precisa adaptació idiomàtica, unes interpretacions dramàtiques i musicals d’altíssim nivell i una perfecta sonorització han donat aquest excel·lent espectacle musical d’actualitat amb les dosis justes d’humor i crítica.
Link

2000 LOS GALINDOS, grup d’acròbates i malabaristes de procedències diverses, amb “molts anys d’envelat”, que han sabut incorporar a cada espectacle l’espectacularitat, la poesia i unes grans dosis d’humor.
Link

2000 TERESA CALAFELL (menció especial). El 24 de novembre del 2000 ens va deixar Teresa Calafell: una gran persona i també una gran creadora. Per als qui ens els últims temps eren a prop d’ella, va ser una experiència inoblidable veure-la preparar cada cop el seu escenari amb el tomàquet, el plàtan i la col, ben frescos del mercat, pintar-se les ungles d’aquelles mans tan expressives i fortes i encisar el públic amb les personalíssimes i suggerents imatges de l’espectacle La guinda, creació culminant del seu gran saber escènic, estètic i ètic.

2001 POLITICHIEN KABARETT, D’EL BURLADERO. Un espectacle de crítica política dels esdeveniments diaris. La diversió està al davant d’un treball crític, viu, sarcàstic i àgil de l’actualitat del país, amb un excel·lent suport musical i interpretatiu que no deixa de banda la implicació del públic. Això és cabaret.
Link

2001 EL LLIBRE ALADY, L’ÚLTIM REI DEL PARAL·LEL, DE MIQUEL BÀDENAS I RICO, per la reivindicació de la figura d’un dels artistes més grans sortits al nostre país, l’Alady, i també per donar a conèixer la història d’aquest lloc únic al món: el Paral·lel.

2001 CIRCO IMPERFECTO. L’alegria de llançar-se a les mans d’un altre, de pujar-li al damunt. D’entregar la seguretat de les teves mans i que et pugin al damunt. Que et centrifuguis. Equilibris damunt d’un fil metàl·lic muntat i tensat amb tècnica i calma. Fan volar mons per damunt del cap. I amb salts enrere marxen endavant.
Link

2001 BUTLLETÍ D’INTERNET CLOWN PLANET, D’ÀLEX NAVARRO. Ara, a través de Clownplanet, a la xarxa podem donar i rebre les notícies dels pallassos i de tot el que els envolta. Actuacions, cursos, una nova revista de circ, fotos de Kosovo, helicòpters que sobrevolen nassos vermells a Palestina, teràpi a del riure, fes-te soci o sòcia de Pallassos sense Fronteres, un festival a Mèxic, declaració d’estat de circ permanent a l’Argentina, trobada de mags, recull de gags... Per saber de nassos el quan i el com, clownplante.com.
Link

2001 TÓRTOLA VALÈNCIA, D’ANNA CASAS, MÒNICA QUINTANA, CARLES MÚRIAS I XAVIER ALBERTÍ, per l’encert d’evocar de forma contemporània la personalitat abismal, el misteri, la història i la llegenda de la ballarina i actriu Tórtola València.
Link

2001 BÉSAME EL CACTUS, DE SOL PICÓ. S’ha aconseguit el gran miracle de l’escena: que l’actuació es faci curta. En un sol espectacle, s’han reunit les justes dosis de dansa, mim, humor i transformisme, propostes de nous jocs escènics i connexió emocional amb el públic.
Link

2001 CÍRCOL MALDÀ. En reconeixement a la programació 2001 del Círcol Maldà, un espai que, conservant imatges i fustes que projecten un cabaret del passat, acull en un ambient d’intimitat les més diverses idees de cabaret, teatre, música, poesia, cançó i acció, que il·luminen, clarifiquen i parodien el panorama del nostre present.
Link

2001 A MODO DE ESPERANZA, D’ANDRÉS CORCHERO I AGUSTÍ FERNÁNDEZ. Andrés Corchero i Agustí Fernández ens han entregat un espectacle d’art i recerca plàstica de gran bellesa, on la suma dels efectes de llum, els moviments de la dansa, els sons, la interpretació musical i l’escenografia ofereixen un conjunt de sensacions màgiques.
Link

2001 QUENTIN CLEMENCE va arribar a Barcelona amb un grup nòmada de circ i varietats l’any 1984. A la Rambla i al portal de l’Àngel, s’hi ha passat hores, setmanes i mesos, amb els seus titelles i flautes. A l’espectacle L’adéu de Lucrècia Borja, amb text de Joan Francesc Mira i música i direcció de Carles Santos, que va inaugurar el Teatre Fabià Puigcerver, Quentin Clemence va presentar una esplèndida derivació del seu actual treball sobre marionetes amb moviment, basat en contrapesos i mecanismes hidràulics.
Link

2001 SOUNDPAINTING, DE WALTER THOMPSON, AL LEM, per haver creat un ritual d’improvisació musical, instrumental i vocal, que implica els actuants i més tard els espectadors a través d’un codi de gestos capaç de barrejar qualitats, freqüències, volums i tota mena de matisos, i que acaba convertint-se en una descàrrega física i sensorial molt recomanable.
Link

2001 LLUÍS SOLÀ, DIRECTOR DE L’HOMENATGE A ANNA RICCI. Tots els elements del món sensible d’Anna Ricci van ser presents aquella nit del dimecres 20 de juny de 2001, al Foyer del Liceu de Barcelona. De les projeccions biogràfiques i artístiques saltàvem a la música que Anna Ricci estimava, proposava i defensava. Músics de totes les edats a l’escenari. Estona de serenor, emoció, coneixement i plaer. Quina cosa, això de les funcions úniques!

2001 FURA. Vorejant els límits subtils de la dificultat, hi ha una dona que fent nusos es manté al mig d’una tela penjada. En desfà un. Sembla que caigui en espiral i queda agafada en un altre lloc. Respirem amb ella. Coneix les textures dels teixits que li donen ales. I la seva relació volum, força i pes. Ara aprèn a no volar amb un falcó femella expressament contractat.
Link

2002 LOCO BRUSCA. Aquest pallasso saltacontinents, coneixedor de la psicologia infantil i de les limitacions adultes, sap ser delicat com un vent suau i, agafant-nos pel ditet, ens fa còmplices de les seves aventures. Però, tremoleu, també ens penja a tots d’un peu i ens sacseja perquè caiguin màscares i disfresses. Té prou força i presència per fer-ho. Loco Brusca sempre busca.
Link

2002 ERNESTO COLLADO I ALFONSO VILALLONGA, voldríem fer-vos una mena de contracte, encara que fos un xantatge emocional. Si us plau, seguiu inventant contrastos. Seguiu jugant amb les paraules amb sentit i amb les que sembla que no en tenen. Volem escoltar el vostre humor, el vostre sarcasme i la vostra ironia. Poseu-hi música. Canteu. Bellugueu dits i peus. El cabaret us necessita. El cabaret vol covar un ou nou.

2002 BOULEVARD OF BROKEN DREAMS. De sobte, portada en safata, com extreta dels nostres somnis o dels records de la nostra imaginació, ens arriba una fira. Gairebé un poblet. Atraccions, projeccions, jocs, terrasses, cerveses i teatrets. Passejada emocionada per mil miralls d’un mateix. Aliment per a rialles i encantaments. Immersions en l’inconscient. Un poeta humil o un monstre honest et pot sortir a cada cantonada. Podria ser escenari de novel·les de misteri o de crims. Espectador, te n’enduràs molt més del que pagues.
Link

2002 COMPANYIA IMPROMPTU. Improvisar exigeix obrir ulls i orelles. Tensar i relaxar. Saltar al buit en mànigues de camisa, fer mans i mànigues i donar llargues mànigues als altres. Saber ser tant de la màniga ampla com de la màniga estreta. Arriscar-se a estirar més el braç que la màniga i, en cas de no tenir de què fer mànigues, saber callar. La companyia Impromptu ha triat aquest difícil terreny per qüestionar i perfeccionar la seva feina escènica amb un resultat excel·lent.
Link

2002 LA GRAN SCENA OPERA, per la brillant i transgressora creació d’aquesta travesty opera gala amb fragments de Carmen, Aïda, Il Trovatore, La Bohème i La Traviata, presentats per Miss Sylvia Bills, diva retirada, i per l’estrella de la companyia, la veterana soprano “traumàtica” russa Vera Glaupe-Borszkh. Un espectacle amb altes dosis de tècnica vocal, saviesa musical, ironia, sarcasme i maldat sana.
Link

2002 VALERIE POWLES. Barcelona, novembre de l’any 1998. Amb el rerefons de la indiferència barcelonina, un equip d’enderrocament destrossa per dins El Molino del Paral·lel. Apareix una dona apassionada pel passat que, ajudada per Víctor, un dels obrers ucraïnesos, recull dels contenidors i de la brossa tot el que pot: telons, llibrets, documents, partitures, talonaris d’entrades, cartells... Barcelona, ciutat que acumula o crema sense perspectiva de paisatge, serp que es menja a si mateixa i que acaba rosegant-se les pròpies dents, agraeix tenir als seus carrers aquesta guardiana de la memòria.

2002 MADAME ET MONSIEUR, DE LA CIA. LEANDRE-CLAIRE. El vostre espectacle, llargament experimentat al carrer fins a arribar als escenaris, és una sàvia combinació de llenguatges a partir del silenci, que ens fa créixer progressivament en el camí de la pura contemplació en una atmosfera de complicitat entre l’escena, la tramoia i l’espectador. Una delicada història humana essencial, senzilla i sensible, on es veu com cadascú té l’amor i la realitat que construeix.
Link

2002 LA CASA MÀGICA DE XEVI. La llarga trajectòria i els coneixements del màgic Xevi, l’amor al seu art i a la seva feina, han fet possible l’existència de La casa màgica, una esplèndida exposició permanent de l’il·lusionisme, un homenatge a tota la màgia del món. La visita a aquest espai ens posa en el camí per entendre la paciència que exigeix la perfecció i l’acurada, precisa i variada tècnica per crear el ritual de les il·lusions.
Link

2003 JOAN ARMENGOL. Sonor aplaudiment pòstum perquè arribi fins al cel pel seu impuls clown personal. Còmplice fundador de l’Escola de Circ Rogelio Rivel, professor de l’escola juvenil de circ de l’Ateneu Popular 9 Barris i mestre de mestres.
Link

2003 LEANDRE, per fer-nos riure amb els seus jocs a ritme de The Beat Band. Un cantant mut que domina l’expressió i el gest. Desbandada, magnífic concert espectacle al Teatre Villarroel.
Link

2003 HERMANOS OLIGOR, artífexs del poètic espectacle Las tribulaciones de Virginia. L’amor de Valentín i Virginia en una petita barraca de circ, entre mecanismes de filigrana i efectes de contes de fades.
Link

2003 EOS PRODUCCIONS I L’EQUIP ARTÍSTIC del musical No són maneres de matar una dona, ambientat en el cinema negre americà dels anys quaranta, dirigit per Sílvia Sanfeliu i Xavier Torras a la direcció musical, produït per Elena Espejo, amb quatre actors i cinc músics. Estrenat el mes de març a l’Artenbrut i prorrogat a l’abril al Teatre Villarroel per l’èxit de públic i de crítica.
Link

2003 JORDI JANÉ, per l’esplèndid llibre Li-Chang, el xinès de Badalona, amb el qual s’inicia la col·lecció “Biografies badalonines”, editades per l’Ajuntament i el Museu de Badalona, i en el qual es recull la història d’un dels il·lusionistes més grans de tots els temps, el mag Joan Forns i Jordana, mestre en l’art de l’artifici, amb un repertori inesgotable d’efectes màgics, la tècnica més depurada i la poesia més subtil, elements que el llibre sap recollir i transmetre amb gran eficàcia.
Link

2003 TEATRE PER LA PAU, col·lectiu de teatre amateur de Mataró que, sota la direcció de Josep Rodri, ha creat l’obra coral Morir a Bagdad, en la qual, des de trenta-sis taüts, es descriu l’horror de la guerra. Aplaudiment per als afeccionats al teatre compromesos amb la vida.
Link

2003 ROSA MARIA LLOP i JOSEP MARIA MARTÍNEZ han obert un tresor d’il·lusions al carrer de l’Oli, el Teatre-Museu El Rei de la Màgia, un escenari exclusivament dedicat a la màgia, en sessions familiars i sessions nocturnes, i una acurada exposició d’artefactes, trucs i objectes del món impossible que sembla real.
Link

2003 MARIA STOYANOVA, actriu búlgara que ha donat forma, en l’espectacle Gitana en Barcelona, als seus somnis d’infantesa de venir a Barcelona i s’ha confrontat amb la realitat amb veu pròpia i àngel.
Link

2003 EMPAR ROSSELLÓ i l’Espai Mer “perquè jo no sóc un home, jo no sóc una dona, apagueu els mòbils i no ocupeu les cadires reservades... Ah! I no tinc canvi!” Llarga trajectòria de creació contemporània i particular a l’espai escènic més petit de la ciutat.
Link

2003 JOSÉ MANUEL PINILLO, creador del Mapapoètic a Barcelona, amb la col·laboració d’Eduard Escoffet i Víctor Nubla. Un projecte que va consistir en el descobriment d’un poema en un indret diferent de la ciutat, durant vint-i-sis dies, el mes de juny. Cada poema pertanyia a un autor universal diferent i va ser interpretat en un llenguatge no verbal per un artista contemporani de la ciutat. D’aquesta manera, la paraula escrita esdevingué escènica, cinematogràfica, musical, escultòrica, sonora, plàstica, gastronòmica, cibernètica, biològica, gràfica i alhora fugaç, permanent o immaterial...
Link

2006 JORDÀ FERRÉ I ANTIGUA & BARBUDA. Qui, gràcies a unes mans d'or i a una bona dosi d'enginy i imaginació, ha aconseguit projectar objectes fantàstics que podrien semblar-nos reals i que alhora, ens elevarien cap a móns desconeguts.
Link

2006 CRÓNICA DE JOSÉ AGARROTADO DE LOSCORDEROS.SC. Es valora la seva capacitat de desenvolupar l'obra en un espai senzill, arriscant en noves propostes de comunicació, on tots els registres són cuidats al detall, deixant entreveure humilitat en escena, que ens permet palpar humanitat, entrega i treball en equip, mostrant que l'important de la seva obra no és només l'actor sinó el resultat del conjunt de la creació, que desemboca en una valenta aposta de dansa i teatre que demostra una clara evolució en les arts escèniques.

2006 AREATANGENT. Per la seva interdisciplinariedad, per donar l'espai i l'energia a tot aquell que comença, per sostenir la realitat creativa dia a dia amb tenacitat, confiança i sense por al que és desconegut. Des del petit al gran espectacle, tot té cabuda en aquest organisme inquiet.
Link

2006 L'ART DEL RISC - KRTU, DEPT. DE CULTURA DE LA GENERALITAT. Per tractar-se de la primera vegada en la història que s'ofereix una retrospectiva del circ a Catalunya i per la importància que aquest fet significa: haver deixat constància dels personatges i els espectacles mes rellevants. I també, per haver produït un magnífic llibre per a guardar-lo per a sempre.

2006 FESTIVAL PANORAMA D'OLOT. Perquè les arts escèniques, visuals i sonores troben en la Garrotxa un espai per a la creació contemporània, però la seva interdisciplinarietat i internacionalitat ho fan un referent indiscutible en tot l'Estat i el sud d'Europa. I és clar que no és un altre festival sinó el festival d'allò altre!.
Link

2006 ESCENOGRAFIA LUMÍNICA DE DAFT PUNK. Per l'escenografia lumínica del concert en el Festival Summercase a Barcelona, per resultar una lliçó d'espai i de modernitat, per oferir una posada en escena tan particular i perquè va ser un concert en el qual era difícil endevinar si el tècnic de llums feia música o executava la il·luminació.

2006 DISSENY DE VESTUARI DE LYDIA AZZOPARDI EN ELS ESPECTACLES PSITT!! PSITT!! I CARAVAN. Per la imaginació de les formes, per la llum i la bellesa que desprèn el vestuari de les obres Psitt!! Psitt!! i Caravan, de la companyia de dansa Gelabert-Azzopardi.
Link

2006 MIQUEL LUMBIERRES (APLAUDIMENT PÒSTUM). Per la seva gran i variada contribució a la cultura catalana. Per haver lluitat, des de l'administració pública, amb la passió del treball ben fet. Volem rendir aquest homenatge a qui va contribuir, treballant fins al final, a millorar l'oferta teatral de Barcelona: Miquel Lumbierres.
Link

2007 GRAFFITI RESEARCH LAB. Per la seva aportació al llenguatge de l’escenografia urbana, el jurat ha decidit
atorgar un aplaudiment a Graffiti Research Lab per la seva intervenció urbana en el marc del festival Offf celebrat el mes de maig passat a Barcelona, amb la presentació del treball LASER, que es va desenvolupar sobre façanes de la ciutat. El jurat reconeix a aquest col·lectiu la qualitat de revolucionar les eines i els llenguatges de les arts urbanes, així com el fet de ser els representants més importants dels nous mitjans en aquest sector.
Link

2007 SHOW BOOKS . En un temps en què, més enllà dels grans èxits, cada dia es llegeix menys (un estudiant universitari llegeix entre dos i tres llibres a l’any) i en què, lògicament, veiem tancar llibreries una darrere l’altra, gosar obrir-ne una, com ha fet Genís Matabosch, constitueix un exercici d’alt risc, d’alt risc circense, és clar, que bé mereix un aplaudiment.
Link

2007 LLUÏSA CASAS, mereix un aplaudiment per l’experiència del projecte teatral socialitzador i coeducatiu realitzada per col·lectius d’alumnes sense cap tipus de formació teatral en horari extraescolar, els quals, dirigits d’una manera molt rigorosa pel que fa als conceptes artístics i pedagògics, han aconseguit un treball molt valuós.
Link

2007 MANOLO ALCÁNTARA. A Solo Manolo, l’artista Manolo Alcántara posa a prova els seus dots pel que fa a tècnica circense, funambulisme, malabars i interpretació. Destaca especialment el seu interessant i innovador treball d’investigació de l’espai escènic sobre una estructura de cable autònom en moviment bidireccional.
Link

2007 MARIAELENA ROQUÉ. Extraordinària dissenyadora de vestuari, Mariaelena Roqué reivindica amb gran
sentit creatiu l’experimentació i la immersió en la moda contemporània. Demostra un gran domini del cos que es tradueix en un estudi acurat dels volums, el ritme dels moviments i la utilització de colors i materials innovadors que el concepte tradicional del vestuari gairebé no posseeix.
Link

2007 SÒNIA GÓMEZ. El límit de les peces de Sònia Gómez és la línia que separa realitat i ficció, ser i
representar, veritat i mentida, escènic i antiescènic. Propostes autobiogràfiques
que condueixen l’espectador a la reflexió personal.
Link

2007 TEATRE SALA TRONO. L’aplaudiment és un reconeixement a la trajectòria de la sala Trono i pel
col·lectiu que hi ha al darrera. Els Trono Villegas han obert l’escletxa del teatre de petit format a les comarques de Tarragona i han aconseguit un públic fidel i entusiasta de les propostes cada cop més agosarades..
Link

2008 ALMAZEN. Per la seva vitalitat infreqüent, que cal reconèixer i encoratjar. Almazen és un no parar. Sigui al propi local, al barri juntament amb altres iniciatives, al Fossar de la Galera de les Drassanes, allà on convingui, Almazen ha presentat el 2008 un gran nombre d’iniciatives artístiques. De les arts plàstiques a la música, passant per l’audiovisual, els clowns, el cabaret, la poesia i els concursos, tot hi cap en la programació d’aquest espai que és més que un espai: és un esperit. Amb la presència continuada de Jango Edwards i també d’alguns premiats en altres edicions del Sebastià Gasch, com Christian Atanasiu o Pepa Plana, Almazen es defineix com un espai d’interacció cultural.
Link

2008 CIRCO DE LA SOMBRA. Per l’espectacle Circo de la Sombra. En el seu primer treball conjunt, el Circo de la Sombra ha creat un espectacle atractiu, ple d’ironia i complicitats, en què intervenen múltiples disciplines circenses executades amb un nivell tècnic excel·lent. Un muntatge de circ contemporani que acaba sent un respectuós homenatge al circ clàssic. Circo de la Sombra és una companyia internacional formada per Jordi Gaspar, Johnny Torres, Fabrizio Gianni, Pierre le Gouallec, Armando Rabanera i Anhalou Serre, acompanyats per la música original i tocada en directe de l’orquestra napolitana La Mescla.

2008 CLARET PAPIOL. Per l’espectacle Devos a vós. Una excel·lent adaptació a la llengua catalana de textos de l’humorista belga Raymond Devos assumits per Claret Papiol amb una interpretació ajustadíssima que, acompanyada pel saxo de Jordi Borrell, esdevé una magnífica performance d’un humor intel·ligent i reconfortant. Textos de Raymond Devos adaptats per Marie-Hélène Champagne. Música i saxo en directe: Jordi Borrell (Jordi Perillós). Direcció: Meritxell Roda

2008 FESTIVAL MAPA. Per la capacitat de convertir l’entorn paisatgístic i humà de Pontós en un lloc artístic específic on creadors, espectadors i habitants del poble esdevenen alhora un objecte artístic.

2008 TAXI ANARQUIA. Per la seva tasca original i pionera, a mig camí entre el transport públic i l’espectacle parateatral. Mariano Gutiérrez, més conegut amb el sobrenom d’«el taxista» i per la seva petita companyia, Taxi Anarquía, és un taxista singular, un performer que convida els seus passatgers-espectadors a un viatge-espectacle amb música i conversa crítica inclosa, un recorregut interactiu que va més enllà del simple desplaçament interurbà.

2009 SERGI BUKA. Pel seu constant treball d’investigació i d’innovació en l’art de l’il.lusionisme, concretat en espectacles com Umbra, i per la voluntat interdisciplinària mostrada en experiments com l’aplicació del raig làser, les ombres combinades amb marionetes i les suggeridores intervencions en diversos espots televisius.

2009 APLAUDIMENT A LA CREACIÓ EMERGENT
ATEMPO CIRC. Per la contundència, el nivell acrobàtic i la frescor del llenguatge escènic del seu primer espectacle A tempo.

2010 APLAUDIMENT A LA CREACIÓ EMERGENT
PONTEN PIE PER L’ESPECTACLE COPACABANA. Per una posada en escena que des del primer moment convida a tenir una actitud participativa i d'empatia entre els espectadors i els actors, i per la simpatia i tendresa dels petits números de music-hall que es van intercalant sense altra pretensió que escenificar que... «qui dóna el que pot no està obligat a més».

2010 APLAUDIMENT A LA CREACIÓ EMERGENT
KAMCHÀTKA PER L’ESPECTACLE HABITACULUM. Perquè han presentat l’espectacle com un gran poema visual, i per la capacitat d’acollir els espectadors en una relació interactiva a través d’uns personatges «nouvinguts» que desperten humanitat i sorpresa.

2010 JORDI COLOMINAS. Per la seva tasca de direcció de la Fira de Teatre de Carrer de Tàrrega, realitzada entre els anys 2007 i 2010. Essent Tàrrega un espai emblemàtic per al teatre de carrer i en general per a totes les manifestacions de les arts escèniques menys convencionals, Jordi Colominas ha aconseguit situar la Fira en un lloc singular de rellevància internacional i convertir-la en un referent ineludible per als creadors de major risc escènic. D’aquesta manera ha contribuït a recuperar el prestigi d’un sector amb moltes dificultats per endegar els seus projectes artístics.

2010 QUIM PUJOL. Sebastià Gasch ens va ensenyar amb el seu exemple que la millor crítica es fa de costat i en contacte amb la millor creació contemporània, i que l’honestedat intel·lectual no és incompatible amb la parcialitat de les apostes, sinó fins i tot a l’inrevés. Així que, pel relleu generacional que representa la feina feta els darrers anys, per l’amplitud de la informació, pel desacomplexament de la mirada crítica i el tremp del to utilitzat, dins l’entorn tecnològic d’una eina com Internet i les seves noves possibilitats de diàleg entre comunitats artístiques diferents, Quim Pujol mereix el nostre aplaudiment per la feina realitzada al seu blog al web Tea-tron, el web especialitzat en arts escèniques.

2011 APLAUDIMENT A LA CREACIÓ EMERGENT
JORDI ORIOL. Autor, músic, actor, director i membre de l’Associació Indi Gest. Per la seva capacitat de jugar amb el llenguatge i forçar els «equívocs», com quan a Hamlet li cau la hac, o quan a Home-Natja dibuixa la fauna urbana cool i nerd tot fent un homenatge a tots aquells que poden arribar a perdre el cap per un cul.

2011 APLAUDIMENT DE MECENATGE
ELVIRA VÁZQUEZ. Perquè ha actualitzat El Molino i ha preservat alhora l’ànima i les «plomes» de quan va guanyar el primer Premi FAD Sebastià Gasch fa 35 anys. Amb iniciatives empresarials tan generoses i d’un nivell tan alt com aquesta, no ens fa por el futur del music-hall a Barcelona.

2012 APLAUDIMENT A LA CREACIÓ EMERGENT
1, 2, 3 DEL PALLASSO, FESTIVAL DE CRIC DE TIANA. En memòria del pallasso, poeta i pedagog Joan Armengol i Moliner, neix L’1, 2, 3 del Pallasso, Festival de Circ de Tiana. «U, ho veus, dos, ho sents, i tres, ho expliques» Per la seva voluntat polièdrica, nosaltres que ho hem vist i ho hem sentit, avui ho expliquem en format d’Aplaudiment a la Creació Emergent.

2012 MIGUEL NOGUERA. Miguel Noguera és un artista inclassificable; un «explicador d’idees» transgressor; escriptor, dibuixant, actor de cinema, col·laborador de ràdio, de televisió... humorista o trobador surrealista? Per a uns representa l’avantguarda, per a d’altres, el posthumor. Un desconstructor que experimenta amb tot allò què és o no és còmic.

2012 PEDRO MORENO, VIOLETA LA BURRA. Premiem el personatge fabricat per Pedro Moreno: showwoman, humorista, cantant, capaç de posar-se unes carxofes per arracades o una botifarra per collaret, però sempre amb un segell propi i una elegància particular. Violeta La Burra és la síntesi d’una Barcelona de marabú i lluentons en vies d’extinció: la Barcelona «canalla». Ella ho va dir ben clarament: «Yo soy la noche». I aquesta nit bandarra es mereix un Aplaudiment.

2013 SE DE UN LUGAR. L’espectacle Sé de un lugar d’Iván Morales, representat per Anna Alarcón i Xavi Sáez, ha esdevingut un fenomen teatral sense precedents. Viatgera impertinent d’espais atípics, Sé de un lugar ens parla d’un paisatge inevitable en la vida de tots nosaltres: la confusa estabilitat de l’amistat, l’amor, la independència o la convivència. O si ens ho estimem més, de quan l’amistat es preocupa de l’amor i l’amor posa en dubte l’amistat.

2013 MANUELA CARRASCO. Tothom sap que el flamenc sobrepassa de molt les limitacions de la música i del ball de conjuntura. Per això és un art viatger que arrela allà on neixen i viuen els seus artistes. Manuela Carrasco és una bailaora essencial i la millor expressió d’una música que travessa fronteres. Nascuda a Triana, passeja el seu art pel món lluitant contra totsaquells que el volen veure com una simple expressió de la identitat andalusa.

2013 ESCARLATA CIRCUS. Pel seu espectacle Pugilatus, perquè ens han demostrat que això de morir no és definitiu i perquè aquests encantadors visionaris de l’absurd tenen la capacitat intacta d’abraçar la humanitat sencera en un ritual el desenllaç del qual és una escampadissa de fantasia, afecte i emocions que perduren. Més enllà d’això, aquests pallassos estrambòtics i poètics componen una cerimònia estrafolària, un combat hilarant on la tendresa i la compassió s’expressen de forma encantadora i desenfrenada. Aplaudiment perquè Pugilatus és una festa, una festa oberta a tothom.

2013 Exposició “PARAL·LEL 1894-1939”. Atorguem aquest aplaudiment a l’exposició «Paral·lel 1894-1939», comissariada pel director escènic Xavier Albertí i el periodista Eduard Molner al CCCB, per la visibilització donada a tota una tradició mig oblidada del teatre popular català, amb la recuperació de noms, teatres, cançoners, repertoris i imatges d’una avinguda de l’espectacle especialment associada a una memòria com la del crític Sebastià Gasch.

2013 APLAUDIMENT A LA CREACIÓ EMERGENT
JORDI GALÍ. Atorguem aquest aplaudiment a Jordi Galí per la seva capacitat de crear un univers propi desafiant les lleis de la física a través d’un imaginari personal que s’apropa al gest de l’artesà a força d’adjuntar moviment i construcció, pes i contrapès, en una mecànica de conjunt escultòric en dansa que acaba generant un singular moviment poètic en suspens. Per ser, en definitiva, un magnífic equilibrista del gest enigmàtic.

2013 APLAUDIMENT A LA CREACIÓ EMERGENT
PSIRC. Atorguem aquest aplaudiment a la companyia Psirc per aquesta presència inquietant, pels seus equilibris impossibles i per aquesta voluntat d’investigar la geometria de les emocions.

2014 JOAN CATALÀ. Perquè ha estat capaç de convertir en un espectacle fascinant la interacció d’un home i un pal de fusta, tot enllaçant disciplines tan diferents com la dansa, el teatre i el circ, i generant l’acte espontani d’una esplèndida cerimònia: una rutlla humana integradora i extraordinàriament festiva. Enginy, habilitat, novació, humor...; en fi, capacitats que desperten meravella.

2014 APLAUDIMENT A LA CREACIÓ EMERGENT
JORGE DUTOR i GUILLEM MONT de PALOL . Perquè han trencat convencions semiòtiques del cos, el moviment, l’espai i el so, i n’han ampliat l’abast amb noves relacions tan elementals com inusitades. Per la complexitat evocadora que transcendeix la superfície a partir d’elements propers, populars i quotidians. Per l’optimització d’una austera economia de mitjans. Per l’habilitat per vincular línia de temps i progressió argumental. Pel poder de transformació: referent, equívoc i sorpresa com a alquímia d’art i vida. Pel sentit de l’humor i l’empatia com a instruments del rigor escènic.

Premis FAD Sebastià Gasch d’Arts Parateatrals